QUÈ ÉS LA INFORMÀTICA?
1.Buscar informació sobre la definició d’informàtica(diverses fonts).
La Informàtica és la ciència o tècnica relativa a la tecnologia que estudia el tractament automàtic de la informació utilitzant dispositius electrònics i sistemes computacionals. En el que avui dia coneixem com a informàtica hi influeixen moltes de les tècniques i de les màquines que l'home ha desenvolupat durant la història per donar suport i potènciar les seves capacitats de memòria, de pensament i de comunicació. D'entre aquestes màquines cal destacar l'ordinador.
En la informàtica hi convergeixen els fonaments de les ciències de la computació, la programació i les metodologies pel desenvolupament de programari, així com els tòpics selectes d'electrònica. S'entén per informàtica la unió sinèrgica del còmput i de les comunicacions.
La informàtica s'utilitza en múltiples tasques, per exemple en l'elaboració de documents, en el control de processos i robots industrials, en telecomunicacions i vigilància, en el desenvolupament de jocs, etc.
El mot Informàtica prové del de informatique, paraula francesa, creada per l'enginyer Philippe Dreyfus als anys cinquanta, i que deriva de la fusió de information i automatique.
Malgrat el seu nom, la informàtica rarament involucra l'estudi mateix de les màquines conegudes com a ordinadors. De fet, el científic Edsger Dijkstra és molt citat per la frase 'Les ciències de la computació estan tan poc relacionades amb les computadores com l'astronomia amb els telescopis. " ' ' El disseny i desenvolupament de computadores i sistemes computacionals està generalment considerat com un camp aliè a les ciències de la computació. Per exemple, l'estudi del maquinari és normalment considerat part de l'enginyeria informàtica, mentre que l'estudi de sistemes computacionals comercials i el seu desenvolupament és usualment anomenattecnologies de la informació (TI) o sistemes d'informació. Tanmateix, hi ha una estreta comunicació d'idees entre les diferents disciplines relacionades amb les computadores. La investigació en informàtica usualment també es relacionen amb altres disciplines, com la intel·ligència artificial, la ciència cognitiva, la física (per exemple en la computació quàntica), la realitat augmentada, la teoria de llenguatges formals, etc.
Per a molts, la informàtica manté una relació molt estreta amb les matemàtiques en comparació amb altres disciplines científiques (Denning 2000). La ciència
computacional primerenca va estar fortament influïda per la feina de matemàtics de la talla de Kurt Gödel i Alan Turing i, actualment hi continua havent un intercanvi d'idees útil entre ambdós camps en àrees com la lògica matemàtica, la teoria de categories, la teoria de dominis i l'àlgebra.
2.Buscar informació sobre:
Arquitectura d’ordinadors(definició, parts,inventor,biografia).
-Definició:
Un ordinador (del francès ordinateur) o computadora (del llatí computare, calcular) és una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-les en informació útil. Està formada per un conjunt de circuits integrats i d'altres components relacionats que pot executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb les instruccions que rep per part d'un usuari o d'un programa.
Els primers aparells que més s'assemblen als ordinadors actuals són de meitat del segle XX (1940-1945), tot i que el concepte de computador ja existia prèviament (vegeuàbac i altres calculadores mecàniques). És una màquina electrònica que rep i processa dades per a convertir-los en informació útil. Un ordinador és una col·lecció de circuits integrats i altres components relacionats que pot executar amb exactitud, rapidesa i d'acord amb el indicat per un usuari o automàticament per altre programa, una gran varietat de seqüències o rutines d'instruccions que són ordenades, organitzades i sistematitzades en funció a una àmplia gamma d'aplicacions pràctiques i precisament determinades, procés al qual se li ha denominat amb el nom de programació i al que ho realitza se li crida programador. Els primers ordinadors electrònics eren de la mida d'una gran habitació, i consumien l'energia equivalent a la de centenars d'ordinadors personals (PC) actuals. Els ordinadors moderns estan basats en circuits integrats minúsculs i són molt més potents (milions de vegades més) que abans, mentre que ocupen molt menys espai. Fins i tot poden ser de la mida d'un rellotge de polsera i alimentats per una pila. Els ordinadors personals són avui dia la icona de la societat de la informació i és en el que pensa la majoria de gent en sentir la paraula ordinador, tot i que avui dia la forma més comuna d'ordinadors són els ordinadors encastats. Aquests ordinadors són petits i simples, i normalment són usats per controlar altres dispositius: des d'avions de combat, robots industrials o càmeres digitals fins a joguines infantils.
El model en què es basen els ordinadors actuals és arquitectura de Von Neumann, és a dir, que utilitzen la memòria principal per emmagatzemar dades i instruccions alhora, característica que els permet executar programes diferents, sent per tant una màquina de propòsit general. Això els diferencia d'altres aparells com les calculadores no programables.
Els ordinadors són aparells digitals en tant que es basen en l'Àlgebra de Boole i el sistema binari.
-Parts:
L'ordinador està compost pel maquinari (hardware) i el programari (software).
-Inventor:
L’inventor va ser: John Von Neumann
-Biografia:
John von Neumann (Budapest, 1903 - Washington, 1957) científic, físic imatemàtic. Considerant per alguns com un dels més importants científics del segle XX.Sense anar molt a classe, obtingué brillants qualificacions en matemàtiques a l'Universitat de Budapest. De 1921 al 1923 va estudiar química a Berlín i, després, és va graduar en Enginyeria química a Zurich. Al 1933 junt a Alexander, Veblen,Einstein, Morse i Weyl es va convertir en un dels grans sis primers professors de matemàtiques del institut per a l'Estudi Avançat de Princenton (USA) on va estar per a la resta de la seua vida.Junt a Oskar Morgenstern, al 1944 publicà, "Teoria de jocs i comportaments econòmics", que va revolucionar l'àrea de l'economia, introduint nous mètodes matemàtics per a l'anàlisi de problemes econòmics.
Llenguatges de programació (definició, tipus…)
Un llenguatge de programació és un llenguatge informàtic usat per controlar el comportament d'una màquina, normalment un ordinador. Cada llenguatge té una sèrie de regles sintàctiques i semàntiques estrictes que cal seguir per escriure unprograma informàtic, i que en descriuen l'estructura i el significat respectivament.
Tots els llenguatges de programació tenen alguns elements de formació primitius per a la descripció de les dades i dels processos o transformacions aplicades a aquestes dades (tal com la suma de dos nombres o la selecció d'un element que forma parteix d'una col·lecció). Aquests elements primitius són definits per regles sintàctiques i semàntiques que descriuen la seva estructura i significat respectivament.
Topologia de Xarxes
La xarxa en bus és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un medi de comunicació comú bidireccional: el bus, on es troben ben definits els punts de terminació.Aquesta topologia necessita de tècniques, a nivell de circuits i a nivell de protocols, per a compartir-ne i repartir-ne la capacitat del medi entre els nodes de la xarxa.
La Xarxa en estrella és una topologia de xarxa on els nodes estan connectats a un node central o hub mitjançant enllaços punt a punt, que actua d'enrutador per transmetre els missatges entre nodes.
En informàtica, la xarxa en anell és una topologia de xarxa on cada node té una única connexió d'entrada i una altra de sortida. Cada node es connecta amb el següent fins l'últim que s'ha de connectar amb el primer. D'aquesta manera, es forma un camí unidireccional tancat format per enllaços punt a punt entre cada node.
La xarxa en malla és una topologia de xarxa on cada node està interconnectat amb un o més nodes. D'aquesta manera quan s'ha d'enviar un missatge entre dos nodes es buscarà la ruta més adient. Aquesta ruta pot dependre dels costos econòmics, la càrrega de les altres rutes, la velocitat o qualsevol altre paràmetre.
Xarxes
Una xarxa informàtica és un grup interconnectat decomputadors. La finalitat principal per la creació de una xarxa és compartir els recursos i la informació en la distancia, assegurar la confiabilitat i la disponibilitat de la informació, augmentar la velocitat de transmissió de les dades i reduir el cost general d'aquestes accions.Les xarxes es classifiquen segons el nivell en què es du a terme la comunicació. Així, per exemple, hi ha xarxes a nivell físic (LAN, Ethernet..), xarxes informàtiques virtuals que corren sobre Internet, etc. Hi ha dues grans maneres de classificar els nivells, el model OSI i el model TCP/IP.El model OSI, estructura cada xarxa en 7 capes amb funcions concretes però relacionades entre elles, el modelTCP/IP es redueix a 4 capes. Altres classificacions, vistes a continuació, són: per escala, per relació funcional o per topologia.
Sistemes operatius :
El sistema operatiu és el programa més important de l’ordinador perqué és l’encarregat de dirigir tots el components de l’ordinador i fer que funcionin tots.
Sense el sistema operatiu no podria funcionar res de l’ordinador.
• Reconeix el teclat.
• Enviar l’informació a la pantalla.
• Controla els periferics.
Tipus de sistemes operatius:
-Windows
-Linux
-Mac
